L’esforç per a la compra d’un habitatge molt per sobre del recomanat aquest 2024


  • español

    El passat 29 de gener, el nostre CEO Francesc Quintana va parlar als mitjans amb preocupació sobre el tema de l’esforç que fan les famílies a Espanya, i en concret a Barcelona, a l’hora d’accedir a un habitatge i formar una llar. Actualment, comentava a l’article de CincoDías, destinem ja un 40% dels ingressos -10 punts percentuals per sobre del que es recomana- a l’habitatge. És a dir, estem al mateix punt que durant la crisi del 2008 i es preveu que durant 2024 seguim igual.

    A més, segons un informe elaborat per Deloitte per encàrrec del Col·legi i Associació d’APIs de Catalunya, ja des del 2022 l’esforç mitjà per llogar ronda aquests nivells. El panorama s’assembla al de la crisi global, per l’estancament dels salaris en relació amb els preus i per la pujada dels tipus d’interès. Dos factors que, a més a més de l’oferta existent, condicionen el cost de l’habitatge. El mateix informe de Deloitte, finalment, remarca que la creació de llars ha crescut a nivells fins i tot superiors als de 2013 i, no obstant, la construcció d’obra nova amb prou feines es manté cada any, creant l’any 2022 un dèficit de 32000 unitats d’habitatge.

    Com ja vam viure durant la crisi, això suposa un drama important per a les famílies. Els joves no es poden independitzar, la manca d’alternatives empeny a molts a faltar a les seves obligacions de pagament i això provoca desnonaments… Moltes persones decideixen no tenir fills, ni plantejar-se certes metes o projectes vitals, no per elecció sinó perquè no és possible destinar’ls-hi els recursos que requereixen.

    El sostre sobre els nostres caps s’emporta la majoria dels nostres esforços. I com dèiem, sí, el nombre de llars creix, però per l’arribada d’estrangers i la creació de llars unipersonals. Així és com es manté la demanda alta. I amb ella, els preus tant de venda com de lloguer, que estan a nivells assumibles per massa pocs.

    Com solucionem aquest embolic que esgota a tothom i que no ens permet ser una societat que miri cap al futur? I, com ho fem sense que rebenti el sistema i en sortim tots perjudicats?

    Per al Francesc Quintana hi ha diverses solucions, que no són fàcils, i que han d’aplicar-se immediatament.

    La primera passa per repensar les polítiques de sòl. Ara mateix, el cost de construcció fa que no es vulguin aixecar edificis de protecció oficial. La despesa està per sobre del que es podria recuperar amb la venda protegida (no és que hi hagi menys benefici, és que hi ha pèrdua).

    És important ampliar el parc d’habitatge en general i en especial el HPO, per facilitar l’accés a l’habitatge a tots i en concret a aquells en situacions més vulnerables. Aquest augment del parc d’habitatge disponible i accessible tant de venda com de lloguer és crucial. I només es pot fer mitjançant una política clara que l’incentivi i, sobretot, que sigui estable. Que no vagi canviant cada poc temps i generi desconfiança entre els emprenedors.

    També ens podria ajudar amb aquesta situació la liberalització dels usos. Poder convertir locals i sobretot despatxos, que compleixin les normatives d’habitabilitat mínima, en habitatges. Aquesta fórmula, àmpliament sol·licitada des de l’entorn API, podria augmentar el parc disponible immediatament.

    D’altra banda, és important entendre que l’habitatge no és només un problema de maons, sinó també d’infraestructures. Cal deixar de pensar en ciutats i entendre que anem de camí cap a les mega urbs. Aquests entorns necessiten una xarxa de transport públic potent, escoles, hospitals, etc.

    En aquesta línia, el mercat laboral i les lleis que el regulen també hi tenen molt a dir. De manera immediata, atès que els problemes d’accés a l’habitatge són heterogenis entre comunitats autònomes i, dins d’aquestes, entre els diferents nuclis de població, es podria incentivar el teletreball. Mitjançant aquesta modalitat de treball la població es descentralitza i cercarà casa en llocs on l’esforç de pagament és menor. Això, a més, donaria vida a zones del territori que d’altra manera es buidarien.

    I, no ho oblidem, ens donaria un descans i una oportunitat de dedicar esforços a projectes que, seguríssim, podrien enriquir el panorama general del nostre país.

    Vols consells així de directes i transparents per vendre casa teva?

    Abans de vendre el teu pis necessites conèixer al detall les implicacions de l’operació. A continuació, us facilitem una Guia del venedor per a què tingueu clar tot el procés.

    Descarregar Guia del venedor

    *Imatge principal de Freepik.

    2-febrer-2024