{"id":3426,"date":"2020-06-23T11:14:56","date_gmt":"2020-06-23T10:14:56","guid":{"rendered":"http:\/\/info.vivendex.com\/?p=3426"},"modified":"2023-03-07T16:42:51","modified_gmt":"2023-03-07T15:42:51","slug":"ca-la-rendibilitat-de-lapalancament-en-la-inversio-immobiliaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/info.vivendex.com\/ca\/ca-la-rendibilitat-de-lapalancament-en-la-inversio-immobiliaria\/","title":{"rendered":"La rendibilitat del palanquejament en la inversi\u00f3 immobili\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Presentem dos exemples pr\u00e0ctics amb els quals entendr\u00e0s les difer\u00e8ncies existents entre la rendibilitat financera i la rendibilitat econ\u00f2mica a l’hora d’invertir en l’immobiliari.<\/p>\n

<\/p>\n

Quan un particular decideix invertir en l’immobiliari<\/a>, t\u00e9 dues opcions: utilitzar recursos propis per a l’adquisici\u00f3 o sol\u00b7licitar recursos aliens.<\/p>\n

A priori, sempre que es pugui sembla millor opci\u00f3 la primera: emprar recursos propis per evitar els sobrecostos dels interessos derivats del finan\u00e7ament extern. No obstant, quan parlem de rendibilitat financera, tot plegat canvia.<\/p>\n

El palanquejament financer \u00e9s la relaci\u00f3 existent entre el capital propi i el capital ali\u00e8 en una inversi\u00f3 immobili\u00e0ria.<\/h6>\n

El palanquejament financer permet d’augmentar o disminuir la rendibilitat financera mitjan\u00e7ant l’\u00fas del deute<\/strong>. Per entendre millor l’efecte del palanquejament en una inversi\u00f3 en habitatge veurem dos exemples.<\/p>\n

Com calcular la rendibilitat financera<\/h2>\n

Imaginem-nos que volem comprar a parts iguals amb el nostre soci un pis per valor de 100.000 euros. Dels 50.000 euros que ens correspondria pagar a nosaltres, hem decidit utilitzar-ne 25.000 dels nostres estalvis i la resta finan\u00e7ar-los a trav\u00e9s d’un cr\u00e8dit hipotecari. El nostre soci, en canvi, decideix aportar tots els diners que li correspondria utilitzant recursos propis.
\n\"RENDIBILITAT<\/p>\n

El pis es ven al cap d’un any per 130.000 euros. Quina rendibilitat financera n’hem obtingut cada un de nosaltres?<\/strong> Vegem-ho:<\/p>\n

La nostra rendibilitat financera<\/strong>: hem posat 25.000 euros i n’hem rebut 15.000. Els interessos generats pel nostre pr\u00e9stec hipotecari durant l’any han estat de 800 euros, el que significa que el nostre benefici net ha estat de 14.200 euros. Seguint la nostra f\u00f3rmula, doncs, hem obtingut una rendibilitat financera del 5,6%.<\/p>\n

Rendibilitat del nostre soci:<\/strong> ha posat 50.000 euros i n’ha rebut de benefici net 15.000. En aquest cas, la rendibilitat financera ha estat del 3%.<\/p>\n

Com podeu observar, la rendibilitat financera en el nostre cas, ha pr\u00e0cticament doblat la del nostre soci. Si hagu\u00e9ssim contractat el pr\u00e9stec hipotecari amb uns interessos alts o el termini d’amortitzaci\u00f3 hagu\u00e9s estat m\u00e9s elevat, potser la nostra rendibilitat financera hagu\u00e9s estat pitjor. Per\u00f2 avui dia \u00e9s possible gaudir d’uns tipus d’inter\u00e8s molt favorables.<\/p>\n

Aquest efecte que t\u00e9 l’endeutament a trav\u00e9s del cr\u00e8dit hipotecari en la nostra rendibilitat financera \u00e9s el que es coneix com a palanquejament.<\/p>\n

Com calcular la rendibilitat ECON\u00d2MICA<\/h2>\n

Altra cosa \u00e9s la rendibilitat neta obtinguda en l’exemple anterior per cadascuna de les persones que intervenen en la inversi\u00f3.<\/p>\n

Mentre que la rendibilitat financera mesura el benefici net en comparaci\u00f3 amb els recursos propis, la rendibilitat econ\u00f2mica mesura el benefici brut en comparaci\u00f3 amb els recursos totals. Vegem com calcular la rendibilitat neta en cada cas:<\/p>\n

\"RENDIBILITAT<\/p>\n

La meva rendibilitat econ\u00f2mica<\/strong>: hem obtingut un benefici brut de 15.000 euros invertint per a aix\u00f2 uns recursos totals de 50.000 euros. Aix\u00f2 vol dir, que hem obtingut una rendibilitat neta del 3%.<\/p>\n

Rendibilitat econ\u00f2mica del nostre soci<\/strong>: ha obtingut un benefici brut de 15.000 euros invertint per a aix\u00f2 uns recursos totals de 50.000 euros. Aix\u00ed que la rendibilitat econ\u00f2mica \u00e9s novament del 3%.<\/p>\n

Com podem comprovar, en cas d’utilitzar finan\u00e7ament extern el que varia \u00e9s la rendibilitat financera, la rendibilitat econ\u00f2mica \u00e9s la mateixa. En els casos en qu\u00e8 no hi ha efecte de palanquejament, \u00e9s a dir, no hi ha finan\u00e7ament extern, la rendibilitat financera i l’econ\u00f2mica coincideixen a la perfecci\u00f3 (aquest seria el cas de la inversi\u00f3 realitzada pel nostre soci, en ambd\u00f3s casos del 3%) .<\/p>\n

Avantatges del palanquejament<\/h2>\n

Tot i que la rendibilitat neta obtinguda gr\u00e0cies al palanquejament immobiliari pugui ser menor a causa dels interessos generats, aquest tipus d’estrat\u00e8gia aporta grans beneficis a la nostra inversi\u00f3:<\/p>\n