El primer que et crida l’atenció de la casa quadrada de Reus, al raval de Santa Anna, part de l’antiga muralla medieval, és que no és quadrada. És un edifici modernista ordenat en tres eixos verticals que formen un rectangle.
La façana de pedra sòbria, juga, això sí, amb línies geomètriques. Mirar-la et fa preguntar-te pels misteris que s’amaguen a l’interior, és un plaer de la vista. Però, perquè quadrada?, li pregunto a l’Anton, assessor immobiliari de Vivendex Reus, que és qui ha volgut ensenyar-me-la. Podria ser, contesta, perquè la casa, que fou un encàrrec del farmacèutic Antoni Serra a l’arquitecte Joan Rubió, va ser heretada anys després per la seva cunyada de la família Cuadrada.
No és una peça típica, afirmo. Bé, puntualitza l’Anton, els elements neogòtics, les reixes dels balcons o els merlets que la coronen són força característics de l’època. I, tot i així, ara em dóna la raó, l’estil és modernista tardà, és de quan ja començava a ser substituït pel Noucentisme. Fou un edifici innovador, el primer habitatge construït íntegrament amb estructura de formigó armat.
L'immoble que venim a visitar, que es lloga per 1000 EUR al mes, és a la primera planta. No l’he vist i ja m’agrada; per a arribar fins aquí hem fet un passeig d’aquells que et deixen en un estat d’irreflexiva passivitat, feliç sense més motiu.
A la granja de la plaça Prim ens hem pres una xocolata, per escalfar-nos les mans gelades, i després hem respirat cultura i edificis il·lustres, un rere l’altre: Hem passat davant el museu Salvador Vilaseca, l’antic banc de Reus, la casa Noucentista Vilella, de Pere Caselles, i la casa Fàbrega. Aquesta última, també associada al món de la farmàcia, degut a la que té instal·lada als baixos, és de composició classicista i decoració barroca, un estil amb profusió d’esgrafiats, encoixinats, frontons, balustres i pinacles.
Pugem a l’ascensor i entrem a visitar el pis de 5 habitacions i 428m2. Cada porta que obrim destapa un racó amb alguna sorpresa meravellosa. Entre les estances principals, d’estil Art Decó, la que més em crida és el menjador neobarroc de l’ebenista Enric Oliva amb pintures de Tomàs Bergadà. Quan arribem a la terrassa, faig una aturada i penso; és un indret perfecte tant per viure-hi com per muntar-hi un negoci.
Tu a què destinaries aquest espai?
Vols venir a visitar-lo per acabar de decidir-te?
Contacta amb l’Anton Gil! 97 731 31 78
